"...és enganyós d'imaginar que hom es pot enamorar a causa d'una correspondència de pensaments, de ment; és el flamejament simultani de dos esperits que es desenvolupen individualment. I la sensació que experimenten és la d'una explosió silenciosa dintre cada un d'ells. Entorn aquest esdeveniment, enlluernat i preocupat, l'enamorat o l'enamorada continua examinant la seva pròpia experiència; només la seva gratitud, adreçada cap a un donador erroni, li crea la il.lusió que comunica amb l'altre, pero això es fals. L'objecte estimat és simplement aquell que ha viscut una experiéncia idèntica en el mateix instant, narcisistament; i el desig de trobar-se a prop de l'objecte estimat no és pas degut en primer lloc a la idea de posseir.lo, sinó simplement a l'anhel de permetre que totes dues experiències es puguin comparar com les imatges de miralls diferents. Tot això pot precedir la primera mirada, el primer bes o el primer contacte carnal; l'ambició, l'orgull o l'enveja; les primeres declaracions que ho decideixen tot - car en aquest moment l'amor degenera en costum, possessió i, tot seguit, torna a la soledat més immensa..."
No hay comentarios:
Publicar un comentario